La incapacitació: Protegir la persona
La incapacitació és una mesura de protecció legal que s'estableix per suplir la manca en la capacitat d'obrar d'una persona, altres persones exerciran els drets en el seu nom.
La sentència judicial especifica els límits en la capacitat d'obrar de la persona que és incapacitada, així com els actes que hauran de ser realitzats pel tutor. En aquest sentit, una persona pot estar incapacitada totalment o bé parcialment, per només aquells actes que el jutge hagi establert com podria ser l'administració dels seus béns.
Requisits per a que una persona sigui declarada incapaç:
-
Cal una sentència judicial que determina l'extensió i els límits de la incapacitat.
-
La persona que es pressumeix incapaç ha de patir una deficiència física o psíquica, persistent en el temps, que impedeixi a la persona tenir un control sobre la seva conducta.
A qui va dirigida la incapacitació?
-
A aquella persona amb incapacitat d'autogovernar-se, que no pugui prendre decisions de manera que representin un perill per ella mateixa o per als que l'envolten.
-
Convé plantejar la incapacitació de la persona quan la manca de capacitat d'obrar li impedeixi tenir cura d'ella mateixa i dels seus béns.
-
Persones amb discapacitat intel·lectual que no tinguin capacitat d'autogovernar-se malgrat tinguin alt nivell d'autonomia però puguin ser objecte d'abús per part d'altres persones.
-
Persones amb malaltia mental greu que requereixen de suport continuat.
-
Persones amb deteriorament cognitiu que no tinguin l'autonomia necessària per desenvolupar-se en societat.